30/08/2026
Matemàtiques recreatives dominicals (147)
1/ Que es plantegi establir o restablir rutes ferroviàres per Europa és una gran notícia. Que alguna es projecti de cara a 2040 és, en canvi, una dada pèssima. Sobretot si el re**rd afecta més els recorreguts més curts, que en teoria haurien de poder activar-se abans.
2/ No diguem si els trajectes poden fer-se per vies d’alta velocitat, però depenen de serveis i transbordaments per a pessigar-se. De vegades, no es tracta de reduir vols que tenen poc sentit. També caldria considerar què significa fer el mateix desplaçament en vehicle privat.
3/ Un exemple relacionat amb la nostra afició operística. L’Òpera Municipal de Marsella és un teatre més que interessant. El vol des de Barcelona pot sortir a partir de 23 euros per trajecte. El trajecte és de poc més d’una hora. Cal sumar-hi arribar al Prat i amb una antelació significativa. A més, hi ha un trajecte aeroport-ciutat a destinació. Temps i alguns diners més. Entre 4 i 5 hores, oi?
4/ Però què passa si hi anem amb tren? Que tot i tirar d’alta velocitat, serà com a mínim entre 5 i 6 hores, pels transbordaments, ja que no hi ha serveis directes. I amb molta sort el preu per trajecte no baixarà de 50 euros. A banda, els costs de desplaçament fins on pots agafar aquests trens, que no tothom té a la porta de casa.
5/ I si anem amb autobús? Doncs difícilment, molt difícilment, baixarà de les 7 hores. El preu serà més econòmic, però tampoc us penseu que gaire. Fins i tot si és un trajecte combinat autobús-tren amb enllaç a algun indret del sud de França.
6/ Però si al final hi anem amb cotxe? Doncs és evident que és més cansat, perquè vas conduint. Però són 5 hores. I el cost de combustible és de 53,4 euros, i el dels peatges, a partir de la Jonquera, que abans ja és de franc, de 35,3 euros. En total, 88,7 euros.
7/ Ara, només que vagis dues persones al cotxe comença a estar a compte. 44,3 euros per cap. Si t’ho combines al volant, fins i tot pot ser una opció interessant, en temps, cost i “fatiga”. Això darrer, tenint també en compte el cost d’aparcament a destinació.
8/ Però i en termes de petjada ecològica, que són imprescindibles en qualsevol plantejament de mobilitat?
9/ En el recorregut fins a Marsella per carretera, el cost en CO2 serà de 69 quilos per passatger. Això en cotxes de motor atmosfèric, ara anomenats tèrmics. En un vehicle elèctric, seran 24,5 quilos, que venen del cost de generar l’electra corresponent. El mig i mig d’un híbrid estarà en 46 quilos. Sempre per passatger.
10/ I en avió? Doncs serien 109 quilos per passatger. En autobús, 27,9 quilos. I en tren? Doncs 13 quilos. I bàsicament, perquè un tren equival, en passatgers transportats, a entre 4 i 5 vols. I a entre 10 o 12 autobusos. Deu quedar clar quina és la millor opció en termes ambientals, oi?
11/ Hem posat un exemple que fos comparable en una distància mitja i, sobretot, realitzable en tota mena de sistemes de transport. Creuar l’Atlàntic, per exemple, és una altra història, tot i que algun dia ens haurem de plantejar coses i no limitar-ho tot a la major eficiència dels motors d’aviació. De moment, n’hi ha que que són viables i assequibles.
12/ El problema, si de cas, és que les alternatives més econòmiques o ràpides no són sempre les més netes. Però diguem també que la combinatòria, tenint-ho tot en compte, no té color. I això planteja quins incentius i facilitats necessiten els passatgers per compensar algun inconvenient i triar com a primera opció la més sostenible.
13/ I aquí cal dir que la idea de recuperar els trens nocturns transeuropeus és magnífica. Dormir al tren compensa una major durada del trajecte, perquè et quadra horaris i potser pressupost. I això ho sap tothom que, unes poques dècades enrere, ho ha fet servir.
14/ També cal dir que la cosa no pot ser únicament per a turisme de motxilla. I que hi ha detalls importants que no han de comportar un gran sobrecost, com dutxar-se abans d’arribar a destinació. O la mateixa estació d’arribada, que igual és més senzill logísticament.
15/ I penseu que la fórmula d’hotel-bus fa molt que està inventada. Espais petits, però suficients per a passar-hi una nit mentre et desplaces. Molt vigent a països orientals més que no pas occidentals.
16/ Els projectes de trens nocturns als quals al·ludíem en el punt número 13, poden usar dissenys ja existents que ho inclouen. El tema guanyaria molt. Igual no és fàcil, però si “cap” en un autobús perquè no en un tren?
17/ Escolteu, és que avui en dia fins i tot els avions de rutes llargues tenen cabines individuals, fihs i tot amb bany propi. Són caríssimes, sí. Però que la qüestió no és impossible, està clar.
18/ Tot això potser no correspon exactament al que s’entén per viatge de negocis. Però si s’organitza bé, se’n pot parlar. No es tracta de perjudicar l’hosteleria, sinó de tenir diferents possibilitats en pro del medi ambient. Consti que els incentius no haurien de ser necessàriament per a la primera o primeríssima classe de segons quins vols. Seria antipatiquíssim.
