03/11/2026
A vegades penso en adoptar un altre cop, en compartir la vida amb un altre pelut, però de seguida m’invaeix un sentiment de culpa molt fort. Com si adoptant un altre gos et pugués arribar a oblidar. Jo sé que no passarà mai això perquè et tinc present cada dia però no puc evitar que m’aparegui aquest sentiment sempre que ho penso.
A casa ho parlem molt això i també parlem del Norman. De com ens agradaria adoptar-lo i que no hagués de passar un altre hivern al refugi. De com em recorda a tu. De com ens té, d’enamorats, a l’Oriol i a mi. És un tros de pa, carinyós, molt grandot (mooolt més que tu hehe) i també porta molts anys a la prote. També té leishmània, com tu tenies i tampoc no li agraden els g*ts igual que a tu. Per això amb el Carlit i la Pica en un p*s super petit la cosa es complica bastant.
I res, que ja fa 6 mesos que vas marxar… L’Oriol està content perquè ja fa fresqueta com a tu t’agradava (tu ja estaries estirat al sofà sota la manta). El Carlit i la Pica cada vegada es porten millor i jo mica en mica he tornat a fer cims que m’han agradat molt.
I que et trobem molt a faltar.