02/09/2026
Va ser un camí dur on em sentia molt jutjada. Molta gent em deia que et deixés descansar però dins del meu cor sabia que encara no tocava, que ja ho sabria quan fos el moment.
Vam adaptar-ho tot.
Els passejos, les medicacions, els bolquers reutilitzables, els peücs perquè no rellisquessis, els bols de menjar i aigua elevats perquè no et caigués el cul, l’acupuntura, el menjar casolà formulat per una veterinària nutricionista (i amiga 🥰), els horaris 24/7 amb tu, el llitet viscoelàstic, l’esgraó per pujar al sofà i mil coses més.
I un dia no et vas voler aixecar. Vas mirar a l’Oriol amb una mirada diferent i llavors ho vam saber. Va ser un dels dies més durs de les nostres vides.
Però mai me n’he empenedit de tot el vam fer, de tot el que et vam ajudar i de tot el que vam viure.