15/10/2025
🗣️Gegants, diables, castells, trabucaires, ball de bastons... La cultura popular forma part del territori i de la història, i com a tal pertany a tota la ciutadania. És cert, però, que durant molts anys la participació va ser principalment masculina. Sovint s’ha dit que era per manca d’interès de les dones o d’altres persones dissidents, però quan se les ha deixat entrar formalment, la participació ha estat equilibrada. Això demostra que la diferència inicial no era vocació, sinó barreres: només els homes tenien temps, recursos i accés a l’espai públic.
En conseqüència, la tradició tal com la coneixem no és la norma, sinó que fins ara les dones i altres persones dissidents han tingut barreres que han impedit una participació igualitària. En una societat igualitària i democràtica, totes les persones han de tenir la possibilitat de formar part dels espais que desitgin, i la cultura popular no en pot ser excepció.
En definitiva, dir «sempre s’ha fet així» no és protegir una tradició, sinó reforçar una exclusió històrica. A quina banda vols ser-hi?
💭Si t’interessa aquest tema, et recomanem els següents estudis i publicacions:
📊 Roca Samon, Núria (2019). Les dones a l’associacionisme cultural català. La incorporació de les dones en la cultura popular. Revista Canemàs, 18, monogràfic.
📊 Verge, Tania (2018). On són les dones a les entitats de cultura popular? Revista Canemàs.
📚Morena-Balaguer, Diana (2025). Abordatge de les violències masclistes a les colles castellers. Revista Canemàs, 30.
🎙️Podcast: Les dones i els dies. Dones castelleres: hem aportat un salt qualitatiu molt important als castells.
✍ Disseny i il·lustració: .aart
