20/10/2026
Al segle XIX, els colonitzadors americans que arribaven a les Grans Esplanades van començar a notar casos cada cop més freqüents de depressió, irritabilitat, i fins i tot violència en el que es va anomenar "bogeria de les praderes".
Tot i que en el seu moment aquests episodis de desequilibri es van atribuïr a les dures condicions de vida que duien les persones al límit, el periodista Eugene Smalley va considerar un possible motiu: els sons de la praderia. Durant l'hivern, el silenci absolut durant mesos en la foscor, i el bufar d'un vent amb milers de kilòmetres d'esplanada per recòrrer, sense cap barrera natural que el freni. El so inacabable del vent bufant seguit de períodes de silenci totalment absolut porta lentament els nervis al límit: es relacionen els períodes llargs de sons disruptius amb manca de son, estrès, i problemes de salut mental, fins a problemes cardiovasculars.