¿Cuál es el sitio web?

https://www.facebook.com/335740223130338/

Arqueologia Estudio, C/. Mare de Déu del Castell, 17, Corbera (2026)

10/10/2026

9 OCTUBRE DIA DELS VALENCIANS
En la celebració del 750 aniversari de la mort del monarca conqueridor i fundador de l’antic Regne de València, hem volgut recordar les seues paraules en el seu testament. La ciutat de València i tot el territori que comprenia aquest antic regne, han celebrat un any més aquesta efemèride i en especial aquest any que recorda la mort del rei en juliol de 1276, per la qual cosa hem cregut oportú recordar les seues paraules amb un fragment del seu testament.
AMAR I PROTEGIR TOTES LES PERSONES I EL POBLE; FER REGNAR LA JUSTÍCIA I VETLAR PERQUÈ ELS GRANS NO OPRIMESQUEN ELS MENUTS.
Igualment, volem, manem i supliquem als molt cars dits fills nostres, que estimen i defensen els ordes i les esglésies, i que vetllen per ells perquè ni per ells mateixos ni per altres no siguen oprimits ni maltractats injustament. I també que estimen, honoren, defensen i guarden, com d’això són tinguts, els seus rics-homes i cavallers mentre aquests els servisquen bé, com deuen fer. Igualment, fent-los honor, volem que els tracten justament, de manera que els grans no facen cap injustícia als menuts. Així mateix, els preguem i manem que amen les seues ciutats i que les protegisquen i defensen, i els diem això també sobre els altres pobles menors de la terra, ja que els reis són molt honorats i ajudats per les seues ciutats i pobles. I allò que en reben, que els siga donat de grat per ells i de tal manera que puguen tolerar-ho, puix el govern pervers destrueix i és la ruïna dels regnes. I, de més a més, si estimen el seu poble, Déu els estimarà més encara, i ells mateixos faran millor els seus fets.
FRAGMENT DEL TESTAMENT DEL REI JAUME I (20 de juliol de 1276).
Fotografies dels actes del dia del 9 d’Octubre a la ciutat de València que rememora i recorda la conquesta de la ciutat. Baixada de la Reial Senyera, processó cívica, entrada a la catedral per al Tedèum, homenatge davant l’estàtua del conqueridor i tornada a l’Ajuntament i a la vesprada, entrada de moros i cristians pel centre de la ciutat.
Per tot arreu del nostre territori, ciutat i pobles grans i menuts han celebrat actes amb motiu del dia dels valencians i el poble de Corbera ha estat un d’ells. Al Teatre-Cinema de Corbera que porta el nom del pintor local Ricardo Cebolla s’ha fet l’acte que recorda el naixement del nostre poble i s’ha recordat la figura del monarca conqueridor en el 750 aniversari de la seua mort. En aquest acte institucional el ponent convidat ha estat En Francesc Espanya Vives, mestre, historiador i rector el qual ha fet un discurs en un dia tan especial per a tots com el dia dels valencians. La música i els balls populars no han faltat en l’acte, així com els parlaments de les autoritats com l’alcaldessa Mentxu Balaguer.
Recordar la història és recordar qui som i el que som, d’on venim i on anem.

M. G. Sahuquillo

27/09/2026

FESTA DE SANT MIQUEL DE CORBERA
Corbera ha celebrat aquest dissabte la festa de l’antic patró de la Vila i Honor de Corbera, Sant Miquel. La imatge complia enguany trenta anys de la seua benedicció.
El divendres 25 va tindre lloc la inauguració i benedicció del dosser i aquest dissabte dia 26 va tindre lloc la festa amb uns balls populars, el trasllat de la imatge a l’església i la Santa Missa. En acabar, de nou van tindre lloc nous balls populars i la disparada de focs d’artifici, commemorant així un any més i celebrant la festivitat de l’antic patró de la Senyoria de Corbera.
La festa de Sant Miquel va regalar a la parròquia de Corbera d’un facsímil d’un document del segle XVIII, sobre un rosari i cobles dedicats a la Mare de déu del Castell de Corbera que s’havien perdut i que ara s’han recuperat per a la parròquia del poble, així com un quadre de l’ermita de Sant Miquel.
Per molts anys
Visca Sant Miquel

08/09/2026

MARE DE DÉU DEL CASTELL DE CORBERA
Aquesta imatge es troba en l’església parroquial dels Sants Vicents de Corbera. Es tracta d’una talla classificada com una figura des del punt de vista d’objecte i document d’autor anònim, però pel seu estil podria tractar-se de la possible escola d’Aloy de Mombray.
Se la coneix com a Verge amb Nen i popularment com a Verge o Mare de Déu del Castell, tot i que alguns autors pensen que el seu nom original seria el de Mare de Déu del les Angoixes o Verge de les Virtuts.
El material o suport en el qual està feta es la fusta de conífera i pel que fa a la tècnica va estar realitzada amb fusta tallada i policromada. Les seues dimensions són 1.16/63.
Es tracta d’una imatge de peu de la Verge Maria amb el seu nen característica de l’estil gòtic amb una lleugera torsió del cos, “contraposto o hachement”. Maria subjecta al menut amb el seu braç esquerre, mentre que en la mà dreta té una flor.
El Jesuset està en rigorós perfil. Amb la mà dreta el menut intenta apartar el mantell de la cara de la mare. Subjecta el xiquet en la mà dreta un pardalet.
Del rostre de Maria observem una tipologia de cara ovalada amb el front llis, galtes plenes, insinuació del mentó i ulls ametllats, celles fines i boca menuda.
Per contra, el nen té les faccions de la cara més arrodonides amb front i ulls grans i el nas el té més rodonet.
La Verge porta una túnica de coll rodó que li arriba fins als peus. Les mànegues d’aquesta camisa o túnica són estretes. Destaca el mantell que va per damunt del cap de Maria. Aquesta peça queda creuada per davant de la falda. Una de les vores és sostinguda per la Mare de Déu en el seu braç dret.
Els plecs i contraplecs del vestit de la Verge pertanyen a un estil corresponent a un període cronològic que coincideix amb el moment en el qual ha estat datada la figura.
Centrant-nos ara en la datació caldria dir que es tracta d’una obra realitzada a finals del segle XIV, sobretot del segle XV i per la túnica folgada amb els plecs i contraplecs en la part inferior del vestit, caldria una datació entre finals del segle XV i els primers anys del XVI.
Si fem un poc d’història de la figura els primers documents que parlen d’aquesta imatge de Maria i el seu fill, són del segle XVI on asseguren que a dalt del castell en una capella, hi ha una imatge intitulada del Castell que és antiga i miraculosa.
La Verge va estar a la capella del castell fins al segle XVII. Unes obres que s’havien de fer al castell i que mai es van dur a terme, obligaren al trasllat de la imatge a l’església de Corbera. D’aquest lloc va passar a Polinyà, per la qual cosa alguns historiadors d’art l’anomenen com a Verge del Castell de Polinyà.
El ben cert és que al segle XVIII la Mare de Déu ja estava novament a la parròquia de Corbera i allí va estar fins a l’actualitat si exceptuem els anys de la guerra civil que va estar amagada a la Universitat Literària de València.
La Verge va ser declarada patrona canònica de Corbera en 1956. En 1971 fou coronada canònicament i en 1973 va participar en una exposició a Madrid que portava per títol “El siglo XV valenciano”.
BIBLIOGRAFIA: Gómez Sahuquillo, M.: Imatgeria Mariana en la Ribera del Xúquer. Santa Maria del Castell de Corbera, rostre i elegància gòtica. Sericor, Corbera, 2020.
OBSERVACIONS: Restaurada en 1995 i també en 2015. Les característiques de la figura, obra cabdal del gòtic valencià i una de les poques mostres d’aquest segle d’or per a la cultura i les arts, queden ressentides pel pas del temps. Tot i la delicadesa en tractar la imatge, s’ha de tindre cura i precaució en les seues eixides a l’exterior. La climatologia i els canvis de temperatura, poden fer perillar la integritat de la figura. La manipulació de la imatge ha de ser conscienciosa a la vegada que delicada i acurada. Per tant, cal prendre consciència sobre la conservació de la imatge.
La Mare de Déu del Castell de Corbera és un patrimoni cultural no sols de Corbera sinó, de tots els valencians i és obligació nostra preservar-la també per a les futures generacions les quals puguen també gaudir d’ella i de la seua devoció.
Com cada 8 de setembre, la imatge de la Verge ha presidit la processó i ha eixit al carrer per a trobar-se amb el seu poble. La processó ha estat multitudinària i ha estat el colofó final de les festes dedicades a la Mare de Déu del Castell en aquest en el qual s’ha celebrat el 60 aniversari de l’altra imatge de la Verge, obra de Roman i Salvador que representa també a la Verge del Castell.
La Mare de Déu del Castell descansa novament ja en el seu cambril fins a l’any vinent en el seu cambril des d’on rep i escolta a tots els seus fidels devots que en oració li demanen favors i li donen les gràcies pels desitjos complits.
Només queda per dir i per cridar allò de:
Corberans tots a una veu, visca la mare de Déu!

IMATGE DE LA MARE DE DÉU DEL CASTELL DE CORBERA DE ROMÀN I SALVADOR
Aquesta talla de la Mare de Déu representa a la Verge Maria i al seu fill el nen Jesús i està realitzada i tallada en fusta i policromada, tenint una altura de 112 cm. Imita a l’estil gòtic amb una lleugera torsió del cos “contraposto o hachement”. Maria subjecta al menut amb el seu braç esquerre, mentre que en la mà dreta té una flor.
El Jesuset està en rigorós perfil. Amb la mà dreta el menut intenta apartar el mantell de la cara de la mare. Subjecta el xiquet en la mà dreta un pardalet..
La Verge porta una túnica de coll redó que li arriba fins als peus. Les mànegues d’aquesta camisa o túnica són estretes. Destaca el mantell que va per damunt del cap de Maria. Aquesta peça queda creuada per davant de la falda. Una de les vores és sostinguda per la Mare de Déu en el seu braç dret.
Va ser tallada per a presidir les solemnitats exteriors i així evitar que l’antiga talla gòtica baixara del seu cambril, per ser una imatge molt antiga. Fou beneïda aquesta imatge el 7 de setembre de 1966, fa enguany 60 anys. Està custodiada al museu parroquial de l’església de Corbera. Presideix els actes de l’ofrena de flors que tenen lloc el dia 7 de setembre.
Els autors de la imatge van ser Roman i Salvador els quals acabaren l’obra en 1966. La figura representa a l’original Mare de Déu del Castell que es conserva en la parròquia de Corbera que data del segle XV i és igual en dimensions i pareguda en estil.
És aquesta també una excel•lent obra de gran qualitat artística digna de conservar i admirar, obrar d’un important taller de l’època de mitjans i segona meitat del segle XX.

M. G. Sahuquillo

RESPECTE A LES FOTOGRAFIES:
Emparant-nos en la Llei Orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral de la infantesa i l’adolescència enfront de la violència, totes les cares dels menors que apareixen en les fotografies han estat pixelades.

29/07/2026

EL REI JAUME I I EL SEU FILL PERE EL GRAN AL CASTELL DE CORBERA
Amb motiu de la commemoració del 750 aniversari de la mort del rei Jaume I, fundador del Regne de València en 1276, la documentació de l’època ens parla de l’estança del monarca conqueridor en les terres dels dominis jurisdiccional del castell de Corbera en el moment en què la fortalesa passa a mans cristianes i posteriorment en convertir-se en residència temporal de l’infant i futur rei Pere, fill de Jaume I.
El 1248, el rei Jaume havia fet entrega a Raimon de Rocafull del castell de Corbera, tot i que la fortalesa seguiria pertanyent a la Corona. Aquest cavaller es convertia en el primer alcaid cristià de la fortalesa que fins a eixe moment havia estat musulmana: ...A Ramon de Rocafull cinc-cents, sous i el castell de Corbera de manera que el tinga de per vida, que els cinc-cents sous els reba de les rendes de Corbera, i que custodie el castell sense la despesa del Rei nostre. I mentre dure la guerra d’al-Azraq, no estarem obligats a tornar-li les despeses del dit castell. En el setge de Llutxent, 15 de març.” (Llibre del Repartiment, Vol. II, assentament nº 897).
El rei Jaume I fa entrega als primers pobladors cristians de terres, patis i cases en les diferents alqueries i territoris de la jurisdicció de la fortalesa de Corbera. D’això es beneficien entre altres Guillem Barri, Ramon Barrin Pere, forner de professió, d’unes cases en el lloc de l’Alcúdia (actual Benicull). Rep també terres i cases Saurina en aquest mateix lloc i terres a Sinyent. En Montcada li entreguen terres a Pere de Roqueta i a Pere de Sant Joan unes cases en el raval de Corbera. Bernat Sardina rep terres en el terme del castell. Altres pobladors reben també terres en altres alqueries del castell de Corbera com són Llaurí, Riola, Fortaleny, Beniatzir, Benilotxa, Beniomer, Lliber, Montçalvà, Matada o Nacla.
Al mateix temps, Jaume I funda la primera parròquia i principal dels dominis de la fortalesa de Corbera dedicada a Sant Miquel, la qual estaria situada en un turó situat al nord del castell, document fundacional novament signat dies abans de la mort del monarca el 12 de juliol de 1276. Per tant, aquest valuós document fa enguany 750 anys: ...damus et concedimus per (h)ereditatem prop(r)iam, francham et liberam, vobis fratri Bernardo et vestri, succesoribus in perpetumm ilud podium q(u)od es tante castrum de Corbera ad construendum ibi ecclesiam, et domos in alquería ubi est (h)ereditas, et unum ortum quattuor fanecatarum contiguum domibus preditir, et duas, iovatas terre contiguas dicto podio.(A.C.A. Barcelona, Reg. Can. 22, fol. 50v.).
Qui va estar a la fortalesa cap al 1273 durant un temps, fou l’Infant Pere. Aquest a causa d’un problema amb Ferran Sanxis, tingué unes desavinences amb el seu pare. El rei Jaume I havia convocat unes corts a Alzira i es trobava en aquesta ciutat, mentre que el seu fill continuava al castell de Corbera acompanyat d’una trentena d’homes. Per tal de llimar les diferències entre pare i fill, els representants de les corts acordaren anar a Corbera per entrevistar-se amb l’Infant: “Responderunt omnes supradicti dicentes: Ecce Infans ibi juxta est, ut comuniter, ibimus nos apud Corberiam et reformabimus has displicencias et ad patrem flilium reducemus”. MARSILI, P.: Crònica, Liber gestorum domini regis Iacobi. f. 85. Arribats al castell, aquest no els va rebre en bona gana i es mostrà esquiu: Núm. 518: “E puis los dits rics home sanaren a l’infant a Corbera, llevat don Artal d’Alagó que no hi fo, e trovaren lo molt brau e molt esquiu de ço que li dixexen, si que es partiren los uns no bé dels altres, e tornaren a nós de Algezira…” JAUME I: Crònica i Llibre dels Feits. Després de parlar amb el rei tornaren novament a Corbera a fer entrar en raó al seu fill Pere. El conflicte entre pare i fill va estar a punt de desencadenar una guerra sent el nucli rebel el castell de Corbera on residia l’Infant. Finalment, la cosa es va aclarir i no es va haver de recórrer a les a***s on de segur el castell de Corbera haguera estat assetjat.
L’infant, després ja com a rei, i conegut com a Pere el Gran, ha estat bastant vinculat a Corbera. Aquest monarca és el fundador de la Vila Reial de Corbera entre 1280 i 1281 el 8 de desembre: “...mandamus vobis quatenus de illis campis sive locis contiguis coste et loco per nos assignato in circuitu castri nostri de Corbaria pro facienda villa, donetis et assignetis patua pro dominus faciendis loco nostri vicinis Corbarie, si locus predictus per vos assignatus pro facienda villa fuerit stabilitus prout vobis ad utilitatem nostram visum fuerit faciendum dum tamenratione ipsorum stabilimentorum (...) fiat preiuditium alicui. Nos enim quecumque stabilimenta de ipsis campis sive locis feceritis ut predicitur rata et firma habebimus. Data Supra.” (A.C.A.: Reg. Can. Nº 48, fol. 193 r.) Del 8 de diciembre de 1280.
Pere el Gran mamprén grans obres en el castell de Corbera. La seua intenció era que la vila cristiana recentment fundada quedara dins de la zona de l’albacar de la fortalesa.
Pare i fill seran els dos grans reis que van estar en aquest castell. L’un va incorporar la fortalesa i les seues terres al recentment creat Regne de València i l’altre va ser el fundador de la Vila Reial de Corbera o siga, l’artífex del naixement del nostre poble.
M. G. Sahuquillo

FOTOGRAFIES:
Castell de Corbera, dels autors
Castell de Corbera del autor
Ermita de Sant Miquel dels autors
Retrat de Jaume I de Jaume Mateu (Wiquipedia.org);
Retrat pintura de Pere el Gran: Museu del Prado, Madrid. Oli sobre llenç.

16/07/2026

L’ESPLENDOR DE AL-ÀNDALUS AL CASTELL DE CORBERA
SAFA AMB VIDRIAT MONOCROM VERD ESTAMPILLADA
El fòssil guia per a un arqueòleg i per a la datació d’un jaciment arqueològic és sense dubte la ceràmica. Així ha estat i com no ha pogut ser d’una altra manera en el cas de la fortalesa de Corbera i de les successives campanyes arqueològiques dutes a terme en aquest jaciment, sobretot les dels anys 2017 i 2021 en les quals jo vaig participar en la primera com a director i en la segona com a tècnic arqueòleg.
Entre els diferents materials arqueològics apareguts, sobretot ceràmics, es van trobar fragments de peces dels períodes dels imperis nord-africans que es corresponen primer a l’imperi almoràvit i després l’imperi almohade, entre els segles XI i XII.
Durant la primera campanya d’excavacions arqueològiques realitzades en 2017, vam recuperar fragments que pertanyien als períodes mencionats abans, sobretot almohades, i també van aparéixer en la segona campanya de 2021. Entre aquesta vaixella fragmentada recuperada i considerada de luxe, trobarem alguns fragments amb decoració monocroma vidriada en verd i amb una decoració interior a base d’estampillats. Els motius representats solen ser vegetals i repetits entre cercles concèntrics en el centre de la peça, en aquest cas una safa que es feia servir per a presentar l’aliment a taula.
De similars característiques als fragments apareguts a Corbera els trobem al castell de Dénia, el de Cullera, en Toledo i també al castell malagueny de Càrtama, així com al castell portugués de Mértola. Es tracta d’una decoració estampillada sota coberta monocroma en verd la qual s’aplica en el fons intern de la safa. L’horitzó cronològic queda definit entre el segle XII i la primera meitat del segle XIII.
Com hem assenyalat, la funció d’aquestes peces és la de la presentació d’aliments. Morfològicament parlant, tot i i tindre únicament uns fragments, les seues dimensions si es conservaren les peces senceres, estarien aproximadament entre els 281 mm, 319 mm, 321 mm, 245 mm pel que fa a la boca de les safes,78 mm, 88 mm, 100 mm, 100.6 mm de base i 110 mm, 83 mm, 75 mm, 103 mm d’altura.
En la tècnica de l’estampillat d’aquestes peces ceràmiques, l’estampilla s’aplica sobre un model semblant de safa amb uns trets a característiques similars, destacant per ser una safa vidriada en verd uniforme en el seu interior amb peu anular i de vegades el vidriat també apareix en la part externa. No obstant això, al castell de Corbera hem trobat també fragments de ceràmica melada estampillada en aquest cast cronològicament es correspon a finals del segle XI i principis del XII.
Els encunys són utilitzats per a decorar l’interior de la safa estampillant el seu interior quan la superfície de la peça encara està humida. La decoració pot ser emprant únicament un mateix estampillat o combinant diferents encunys seguint un patró decoratiu els quals queden aplicats entre un espai definit en l’interior d’un o de vegades dos anells circulars que apareix al centre de la peça o entre un anell i la carena de l’arrancada de la vora. Els estampillats solen aparéixer entre dos sanefes.
Els dos jaciments arqueològics que ens donen més informació sobre l’estudi ceràmic al llarg de la història al nostre poble són, per una banda, el castell de Corbera i la muntanya de Sant Miquel i un tercer jaciment, la plaça Major del poble.
M. G. Sahuquillo

11/07/2026

QUI NO RECORDA EL SEU PASSAT DEIXA DE SER POBLE
1276/2026 750 ANIVERSARI DEL PRIMER DOCUMENT DE LA FUNDACIÓ DE SANT MIQUEL DE CORBERA QUE VA TINDRE LLOC EN 1248.
FUNDACIÓ DE L’ANTIGA PARRÒQUIA I ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL DE CORBERA
En l’any 2026 es recorda al rei conqueridor per la seua mort en 1276 a Alzira. En aquesta ciutat dies abans de la seua mort, el rei va signar un document novament sobre la fundació de la primera parròquia de la jurisdicció del castell de Corbera, Sant Miquel. El document original s’havia signat en 1248, però es va perdre i novament fra Bernat Oller, encarregat pel monarca de la fundació de l’església, va demanar al rei la validesa d’un nou document, copia de l’anterior perdut referent a l’erecció de la nova parròquia. Així ho va fer el rei i així va quedar signat el nou document el 12 de juliol de 1276. Poc després moriria el monarca conqueridor.
Les ruïnes d el venerable edifici de l’ermita, antiga església i parròquia principal de Sant Miquel, ens recorden aquest fet del qual enguany fa 750 anys del nou document signat per Jaume I.
D’altra banda, el rei en 1248, havia entregat el castell a Ramon de Rocafull el qual es va convertir en el primer alcaid cristià de l’antiga fortalesa andalusina de Corbera. El monarca tenia intenció ja en 1245 de fundar una església a Corbera en una muntanya situada enfront del castell i de la serra de Corbera. Per això l’existència de l’esmentat document signat novament en 1276 substituint al que s’havia perdut en 1248.
Així que enguany celebrem el 750 aniversari d’un dels documents més antics referents a la historia del nostre poble i que fa referencia a Sant Miquel, noble edifici hui en dia en ruïnes.
Cal recordar per tant el que dèiem al principi: Aquell poble que oblida el seu passat i la seua historia deixa de ser poble i si així ho fa, no és res, ja no és poble.
M. G. Sahuquillo
12 de juliol de 2026
Dia de la fundació de Sant Miquel de Corbera

23/06/2026

SANT JOAN BATISTA I SANT JOSEP DEL CASTELL DE CORBERA, DOS IMATGES TAN ANTIGUES COM LA MARE DE DÉU DEL CASTELL, DESAPAREGUDES PER A SEMPRE
Quan els cristians van pactar la rendició del castell de Corbera als sarraïns, començaren quasi immediatament les obres de remodelació de la fortalesa andalusina. Serà amb el rei Pere I de València on tenim les primeres notícies de les esmentades obres a la fortalesa que seria el lloc on en el seu albacar es construirien les cases de la vila reial cristiana de Corbera i com a tal havia de tindre una capella per al culte cristià. L’alcaid del castell Pere Lope Çorito, paga sis-cents setanta sous reials a Pons de Mataró i Andreu d’Albalat pels treballs i obres que es duien a terme en la fortalesa.
De la construcció de la capella del castell no tenim la data exacta, encara que cal suposar que aquesta estaria bastida en el moment que Pere Lope Çorito va començar les obres de remodelació del castell. Serà al segle XIV quan tenim la primera notícia d’una capella dalt de la fortalesa. Fabian y Fuero informa de l’existència de la capella dedicada a Sant Joan al castell de Corbera en 1341, en un informe elaborat per ell al segle XVIII. En l’Informe de Fabian y Fuero es parla d’aquesta capella dedicada sota l’advocació d’aquest sant. Els parroquians havien d’oferir oli i blat per a la capella.
A partir del segle XIV, sabem que aquesta església de la fortalesa havia estat dedicada a Sant Joan Batista. Caldrà esperar al segle XVI, per a veure com la documentació ens parla ja d’una coneguda com de la Mare e Déu. Així veiem com en 1580, en un inventari realitzat pel motiu del canvi d’alcaid i per les obres que s’havien de fer al castell i a la seua capella, ens diu el que hi havia dins de la mateixa i entre altres coses a part de descriure com era la capella, ens parla de dues imatges, una és la Mare de Déu del Castell i l’altra Sant Joan Batista. D’aquesta última imatge la documentació assenyala que era molt antiga i que tenia la cara desfigurada. Possiblement podria ser una imatge romànica. La imatge va desaparéixer entre els segles XVII i XVIII, segurament durant el trasllat de la Verge i de totes les coses de valor que hi havia a l’església de Corbera a la parròquia de Polinyà a causa de l’expulsió dels moriscos de Corbera al segle XVII i quedant el poble despoblat, motiu pel qual l’església tancada al culte. La Mare de Déu torna a Corbera entre finals del segle XVII o el segle XVIII quan novament Corbera és repoblada per gent de la Baronia de Corbera, però sobretot de Polinyà. Sant Joan no va tornar ni a la parròquia ni al castell i el seu rastre es va perdre per a sempre.
Gràcies a la documentació de 1580 que parla del castell sabem que la capella estava situada sota una altra estança en la part de la celòquia. L’església del de la fortalesa tenia dues portes. En l’interior d’aquesta capella estaven “...la sala hon està huy la iglésia, hun image de Nostra Senyora ab sa capelleta i porta daurada”. Item, hun ymage de sent Joan Batiste ab sa caxa de fusta”.
Hi havia en 1602 a l’interior de la capella: “...una figura de sant Josep , de bulto molt vella / Item, un armari vell ab son pany y clau per a posar alli Nostra Señora de bulto.
Pel que fa a la figura de Sant Joan Batista cal assenyalar que la desfiguració de la cara es pot deure a l’incendi que va patir el Castell i les seues diferents estances incloent la capella. La restauració de la Mare de Déu del Castell de 1995 va evidenciar que la Verge va sofrir en part els efectes de les flames i va perdre la mà dreta la qual va ser substituïda per una nova en el segle XVIII. La desfiguració del rostre de Sant Joan podria estar motivat per eixes circumstàncies dintre de la batalla de Corbera en la guerra de les Germanies on va ser assaltat i posteriorment incendiat el Castell de Corbera. En tancar posteriorment la capella del Castell al culte i traslladar les la Verge i les dues imatges de Sant Josep i de Sant Joan a Polinyà, el rastre d’aquestes últimes es van perdre per sempre i més mai van tornar a Corbera i menys a la capella del Castell d’on provenien.
M. G. Sahuquillo

11/06/2026

SANT BERNABÉU PATRÓ DE LA VILA I HONOR DE CORBERA
Des de 1248 el patró medieval de la Vila i Honor de Corbera havia estat Sant Miquel entronitzat en la que fou primitiva parròquia i principal de la Senyoria de Corbera fins que al segle XIV, la parròquia es va traslladar a Riola. Allí es va erigir un nou temple dedicat a Santa Maria de l’Assumpció i que posteriorment quedaria dedicada a Santa Maria la Major.
Al segle XVIII es va veure convenient que a part de Sant Miquel la Vila i honor de Corbera tinguera un nou patró el qual tindria la seua ermita molt a prop del lloc on antigament hi va haver el desaparegut lloc de l’Alcúdia que posteriorment serà Benicull.
Sant Miquel des del segle XIII i Sant Bernabéu, es van convertir en els copatrons de la Vila i Honor de Corbera, integrada per Riola, Fortaleny, Polinyà amb Benicull (antigament Alcúdia) i Corbera, a més d’altres nuclis de població hui en dia que han desaparegut, com Montcada, Sinyent, Aytona, LLiber o Nacla, entre altres.
Els Jurats i Justícia Major de la Vila i Honor de Corbera, reunits a Riola, acorden la construcció i benedicció d’una nova ermita dedicada sota l’advocació de Sant Bernabéu. Alonso Gorbea, preveré, Rector de la Parroquial de Sancta Maria la Machor de loch de Riola, Matris de la Vila y Honor de Corbera, va obtindre llicència eclesiàstica per a la seua construcció el 16 de desembre de 1721 i fou beneïda posteriorment el 2 de juliol de 1722: ...” y haverla trobada concluida y desent pasà a la benedicció de esta, havent guardat en tot la forma seremonial y subseguidament es celebrà missa cantada ab asitencia de tots los desudits Vicaris...”
La partida Sant Bernabeu al segle XIX estava repartida entre els llocs de Corbera i Polinyà. En 1836/37 va tindre lloc l’extinció de la Baronia de Corbera i cada lloc es va separar segregant-se amb el seu propi terme municipal. Les terres de l’antiga Alcúdia i per tant, l’ermita de Sant Bernabéu van passar a formar part de Polinyà. La part que estava al terme de Corbera es va segregar en 1859 i va passar a Alzira la qual es va fer amb 600 fanecades. Aquest és el motiu pel qual molts habitants d’Alzira pensen que la partida i ermita de Sant Bernabéu formen part d’Alzira quan en realitat mai ha estat així. Només cal recordar que Sant Bernabéu fou un dels dos patrons de l’extinta Baronia de Corbera i tenia la seua ermita en Benicull.
Just al costat de l’ermita, hui en dia, tancada al culte, queden les restes de la primitiva església anterior bastida al segle XVIII.
En produir-se la desmembració i extinció de l’antiga Vila i Honor de Corbera, cada poble tenia el seu propi ajuntament, la seua església i el seu patró. No tenia sentit celebrar ja cap acte a dos patrons d’una entitat que ja no existia. Sant Miquel i Sant Bernabéu deixaren de tindre sentit en la tradició i fervor popular dels pobles que havien format part de l’antiga Senyoria de Corbera i Baronia. L’ermita de Sant Miquel va quedar abandonada i en ruïna total i la seua imatge va ser destruïda durant la guerra civil de 1936. A Sant Bernabéu se li va seguir mantenint el culte i la festa, organitzada sobretot pels hortolans dels voltants, fins que des de fa uns anys, la seua ermita també està tancada i la imatge antiga i la nova de Sant Bernabeu es troben a l’església de Benicull.
La festa de Sant Bernabeu en el segle XVIII era organitzada per l’Ajuntament de la Vila i Honor de Corbera que tenia la seua casa consistorial a Riola. Tot i que Corbera seguia sent el cap de la jurisdicció, Riola era la capital administrativa de la Senyoria.
En 1733 s’acorda la celebració de la festa de Sant Bernabéu: “… para hacer la fiesta que acostumbra hacer en la Villa en otra Hermitaeldia de San Bernabe por parte de este Hermitaño de cumplir huy(…) con todo lo possible pasado dicha función y gasto de Predicador, sacerdotes y capitulares de ese Ayuntamiento…”
En 1774 es fa una relació de comptes i despeses ocasionades per la celebració de la festa de Sant Bernabéu i pel convit que es va oferir als assistents a la festa. Entre altres despeses tenim:
Por la miel dos sueldos .................................................................................... ¨2 ¨
Por l anis cinco sueldos .................................................................................... ¨5 ¨
Por la limosna del sermon i revestidas ........................................................... 3 ¨16 &
Por el aguadeinte dos sueldos i seis.............................................................. ¨2 ¨6
Al cura de Riola por los derechos de Iglesia una libra .............................. 1 ¨.. ¨
M. G. Sahuquillo

Arqueologia Estudio

10/10/2026

27/09/2026

08/09/2026

29/07/2026

16/07/2026

11/07/2026

23/06/2026

11/06/2026

Dirección

Teléfono

Página web

Notificaciones

Atajos

Compartir

Categoría

Solicitud de retirada del anuncio