31/03/2026
ELS NOMS ANTICS DELS CARRERES DEL POBLE DE CORBERA
I ELS SEUS DOS NUCLIS HISTÒRICS
En l’acta municipal del 6 de març de 1887 i en compliment del que es va acordar en sessió del dia 30 de gener del mencionat any per part de la Corporació municipal, es va decidir canviar el nom dels carrers de Corbera, així com la numeració de les cases. El motiu pel qual els senyors regidors decidiren dur a terme el canvi de noms dels carrers era perquè els noms que tenien assignats els carrers « …en su mayor parte, son nombres que honran muy poco a la villa de Corbera de Alcira…”
Com veiem, el nom de Corbera d’Alcira era el que rebia la vila a partir del segle XIX i així va ser durant un temps. El nom de Corbera deriva de la muntanya i el topònim designava a la serra i a la fortificació andalusina que es va bastir en eixe lloc. Corbera significa “niu de corbs o lloc on habiten els corbs” i és d’arrel llatina. Històricament, el nom de la vila era Corbera i res tenia a veure amb Alzira. La Vila i Honor de Corbera tenia veu i vot en les Corts i la conformaven entre altres, Riola com a capital administrativa, Polinyà, Fortaleny i Corbera com a cap de la baronia i lloc on estava el Castell. Altres nuclis de població com Benicull, anomenat anteriorment Alcúdia, Sinyent, Montcada, Aitona, Lliber, Montsalvà o Nacla, formaven també part de la jurisdicció de la Senyoria de Corbera. Així apareix en la documentació foral i no com a Corbera d’Alzira que va ser una denominació recent que esdevingué una vegada es va extingir la Vila i Honor de Corbera en 1836. Per a diferenciar-la d’una altra amb el mateix nom que estava situada molt a prop de Xàtiva, passà a nomenar-se Corbera d’Alzira. També es va arribar a plantejar-se anomenar la vila com a Corbera del Cid.
Tornant als noms dels carrers a Mitjans del segle XIX tenim el nom tradicional de tots ells. En 1887 trobem el carrer del Pou (carrer Major), el Monte (actual carrer Lepanto), Afuera, (després carrer de la Llibertat i posteriorment carrer del Crist, sent conegut també com a carrer de Fora), Tras Castillo (passaria a denominar-se Castillo i després Pujada al Castell), Carreró de la Plaça (esdevindria en carrer Quevedo), Carrer Carniceria (se li canviaria en nom per Guillem Sorolla), Carrer de la Capella (passaria a denominar-se Don Pedro Roca), Tras Capella (posterior carrer Luchana), Carrer Trull (posteriorment denominat Duque de la Victoria), Vesana (el carrer Colon i posteriorment Colom). El carrer del Castell va canviar també de nom i passà a ser el carrer de la Virgen del Castillo, després Verge del Castell (Mare de Déu del Castell), Arravalet (l’actual Rei d. Jaime o Rei en Jaume), Carrer Barranc, primer descobert i no cobert ( a partir de 1887 carrer Cuervo i tapat parcialment, sent les denominacions més recents Avda. Fontanelles i Passeig del País Valencià i conegut popularment com el Barranc), Barraques (després Arravalet, per acabar sent nomenat com a de Sant Roc), Carretera (Canvia el nom a Vista alegre i posteriorment a Avda. Ribera Baixa i d’Alzira en el seu tram final, coneguda com a Carretera), Nova (carrer Cruz o de la Creu), Plaza Mayor (continua en el mateix nom i després com a Plaça Major), Plaza de la Malva (després Plaza de la Conquista i per últim Plaça de la Conquesta, sent coneguda popularment com a la Placeta). Per últim, l’antic carrer nou del segle XVII, era anomenat carrer del forn i després passaria a anomenar-se carrer de Sant Vicent (Màrtir).
Al segle XVIII tenim notícies de la carretera que creuava el poble i que entrant per l’encreuament amb el carrer de la Creu venia per l’actual carrer de Don Pedro Roca fins a la plaça Major i per l’actual carrer del Rei en Jaume s’enfilava cap a Llaurí. Era anomenada carrer de Llaurí i en aquell lloc estava l’anterior església medieval situada entre el carrer actual de la Mare de Déu i el del Rei en Jaume.
L’antiga capella del Crist de la qual tenim informació documental al segle XVIII estava situada en un carrer que era conegut com de Jesús, María y José. A finals del segle XIX es va bastir una nova ermita dedicada al Crist, canviant-la d’ubicació i es va enderrocar l’anterior ermita.
Al segle XVIII, la documentació històrica ens parla de l’existència d’una almàssera i d’una carnisseria. L’almàssera estava situada en el carrer del Trull i la carnisseria quedava localitzada en el carrer que portava el seu nom. Trull ve a significar almàssera, tafona o molí d’oli, lloc destinat a la fabricació d’oli d’oliva. L’esmentada almàssera estava situada en el carrer Duque de la Victoria .
La carnisseria estava situada en un lloc de l’actual carrer Guillem Sorolla el qual desemboca en la plaça Major. La carnisseria de Corbera havia estat la més importat de les que hi havia en la Vila i Honor de Corbera.
El forn està localitzat en el carrer que duia el seu nom i que era el carrer de Sant Vicent que en el segle XVII seria conegut com a carrer nou. En eixe mateix carrer hi havia dos tavernes, una d’elles anomenada del “Cuerno”.
Naturalment, hi havia moltes cases que tenien el seu propi pou. No obstant això, sembla que existia un gran pou en el carrer que acabaria convertint-se en el carrer Major i que anava a parar a la plaça Major.
Aquells carrers més apegats a la muntanya del castell eren el carrer Monte, (actual Lepanto) i els carrers Tras Castillo i Castell. Aquests dos últims estaven situats a l’altra part del barranc de les Fontanelles i coincidien en el lloc on quedava allotjada la comunitat cristiana que quedava separada de la musulmana precisament pel barranc. Es tracta dels actuals Pujada al castell i carrer de la Mare de Déu.
A la part musulmana apareix el carrer de la Taleca, un carrer sense eixida que es correspon a un atzucac andalusí i lloc on es troba actualment una de les cases més antigues del poble o pot ser la més antiga conservada de clar estil morisc.
Als voltants de la plaça major di de l’antiga església situem el carrer Quevedo, antic carreró de la plaça i els carrers de la Capella i Tras Capella que agafen el nom per la capella de la Mare de Déu entronitzada en l’església i que sobreeixia respecte de les altres capelles del temple i era coronada amb una cúpula.
Al costat del carreró de la plaça estava el carrer de la Vesana (Vessana) que després seria el carrer Colón (Colom) que ve a significar tros de terra per al conreu arrendat. Tradicionalment, era un tros de terra allargat que era treballat d’una sola tirada i dedicat a la sembra. Aquest era l’últim carrer del poble per eixa banda que enfrontava amb la plaça i amb l’església.
Per la banda oposada el poble acabava amb el carrer d’Afuera (de Fora), conegut després com a carrer de la Llibertat i per últim com el carrer del Crist. En aquest carrer estava situada l’antiga caserna de la Guardia Civil amb unes arcades de mig punt en el seu pati emblanquinades amb calç.
Per últim tenim el carrer de l’Arravalet que significa barri exterior d’una població que era part del carrer del Rei en Jaume i també un altre carrer que també es va anomenar Arravalet era el carrer de Sant Roc. Allí hi havia construïdes unes barraques per la qual cosa passà a anomenar-se també com el carrer de les Barraques, però primer el seu no era Arravalet i per últim carrer de Sant Roc.
La plaça de la Malva és una xicoteta plaça que arreplegava el nom d’una planta herbàcia de flors rosades o violetes, planta que tenia propietats medicinals i calmants. Passà posteriorment a anomenar-se Plaza de la Conquista (Plaça de la Conquesta). El carrer de nom Nova va ser conegut pel carrer de la Cruz , després de la Creu per haver-hi hagut en el el seu encreuament amb la carretera que venia d’Alzira una creu de terme.
El carrer del Cuervo se li havia donat al tram de barranc de les Fontanelles asfaltat que creua el poble i feia referència al nom del poble i a l’animal que el representa, un corb.
Per últim, la nova carretera que substituïa a l’antiga que passava per dins del poble, era coneguda primer com a carretera, després com a Vista alegre i finalment com a avinguda de la Ribera Baixa, excepte el tram que dona en direcció cap a la ciutat d’Alzira que passà a anomenar-se Avda. D’Alzira ja molt més recentment.
Actualment, la volta que fa el recorregut de la processó, marca la grandària del centre històric del poble. Quan el barranc de les Fontanelles no estava tapat, per a passar d’una part a una altra del poble, s’havia de fer creuant dos ponts. Un d’ells estava situat entre el carrer del Monte (actualment Lepanto) i el carrer Castell (Mare de Déu del Castell) i l’altre pont entre el carrer Arravalet o del Rei en Jaume i el carrer Nou o del Forn (actual de Sant Vicent Màrtir), que era per on passava la carretera denominada al segle XVIII carrer de Llaurí i que venia des d’Alzira creuant la plaça Major.
L’actual carrer de Sant Roc, antic de les Barraques i també conegut com l’Arravalet al fer-se el poble més gran, no tenia cap pont per a creuar el barranc d’un costat a un altre.
La separació que oferia el barranc de les Fontanelles va ser propícia per a crear al segle XV dos comunitats, una cristiana situada a la vora del castell (Pujada al Castell, Mare de Déu i Rei en Jaume) i una andalusina o morisca en l’altra vora del barranc (Sant Vicent, la plaça, carrer Major, Lepanto fins a la plaça de la Malva o de la Conquesta. Allí hi havia una mesquita i entre la plaça i el carrer del Pou estava situat el cementeri o “maqbara” morisc.
Per la seua banda, l’església cristiana medieval i el seu cementeri estaven com hem assenyalat abans, entre l’encreuament del carrer de la Mare de Déu i El Rei en Jaume. Així va estar fins que al segle XVI es va tancar al culte a causa de l’expulsió dels moriscos convertits a la força al cristianisme i quedar el poble deshabitat.
Al lloc on estava l’antiga mesquita es va bastir una nova església barroca dedicada als Sants Vicents, titulars de la parròquia i on estava la capella de la Mare de Déu del Castell. L’esmentada església va estar en peu fis a la guerra civil de 1936, moment en què fou enderrocada. En eixe lloc, a partir dels anys quaranta del passat segle XX es va construir un nou temple parroquial, casa abadia, així com el nou Ajuntament i la plaça es va engrandir a l’ocupar el solar de l’anterior temple. La carretera es va desviar i deixà de passar per dins del poble, inaugurant una nova carretera als afores anomenada de Vista alegre.
Al poble de Corbera queden ben definits dos nuclis històrics. Per una banda, el nucli històric situat a la banda del castell i que es correspon amb els cristians d’època medieval i l’altre nucli històric andalusí i morisc. En el Pla d’Ordenació Urbana dels municipis es contempla la protecció dels monuments i jaciments arqueològics i com no, els nuclis històrics. En el cas de Corbera, s’ha protegit com a nucli històric i arqueològic el de la zona morisca o siga, la plaça i els carrers dels voltants com el carrer Major i el carrer de Sant Vicent fins al barranc, deixant fora, l’altre nucli històric des del punt de vista de protecció arqueològica com és el medieval cristià, compres entres els carrers Pujada al Castell, Mare de Déu del Castell i Rei en Jaume. Només la línia de cases que envolta la muntanya del castell està protegides, no així la resta del nucli històric medieval cristià. Recordem que allí entre altres edificis, estava situada l’antiga església medieval i el cementeri cristià.
Esperem que l’error s’haja solucionat i si per fi així s’ha fet, mostrem la nostra satisfacció i si no és així, advertim de l’existència del mencionat nucli històric el qual s’ha de protegir i posar en valor de la mateixa manera que l’altre, tal com diu la Llei de Patrimoni Històric (Llei 4/1998 de 11 de juny.
M. G. Sahuquillo
