Estudios Genealógicos / Estudis Genealògics

Llamar Cómo llegar Página web

Estudios Genealógicos / Estudis Genealògics Información de contacto, mapa y direcciones, formulario de contacto, horario de apertura, servicios, puntuaciones, fotos, videos y anuncios de Estudios Genealógicos / Estudis Genealògics, Asesoría, Felanitx.

- Elaboración de árboles genealógicos, estudios familiares y heráldicos, informes periciales, genealogía hereditaria, localización de familiares, localización de documentación, localización, solicitud y envío de documentación Ley de Nietos

Avui és Santa Úrsula. I avui sa celebra la Diada de les Verges, celebració que molt té a veure en Santa Úrsula i la lleg...
21/10/2026

Avui és Santa Úrsula. I avui sa celebra la Diada de les Verges, celebració que molt té a veure en Santa Úrsula i la llegenda de les 1000 verges degollades pels huns a Colònia al segle IV.

L’origen de la llegenda de les 1000 verges té diferents variants, una d’elles refereix que produí per una errònia lectura d’un document datat el 922: la inscripció abreviada "XI. M. V.", que vol dir “onze màrtirs verges”, va ser erròniament interpretada com a nombres romans, llegint-la com a “onze mil verges”.

A la Mallorca dels segles XV al XVII fou un nom habitual, que a poc a poc va perdre importància. Si bé a finals del XIX encara en trobam alguna.

- L’any 1496 casaren Úrsula Vicens i Úrsula Marini, respectivament a Santanyí i Santa Creu de Ciutat.

- L’any 1759 Úrsula Caimari contragué matrimoni amb Antoni Mesquida, mestre d’obres i membre d’una important nissaga de constructors i mestres d’obres, lligats entre d’altres, a la Cartoixa de Valldemossa.

- Doña Úrsula Girart morí a Ciutat el 1832 a l’edat de dinou anys i deu anys més t**d, també a Ciutat, ho feu Úrsula Caimari a 65 anys. L’any 1880 morí l’albat Úrsula Gilet amb només set mesos.

Bon sant a totes les Úrsules i Bona Diada de les Verges!!! No mengeu massa bunyols!!!

Avui és Santa Policena, màrtir cristiana d’origen hispà que visqué al segle I dC.El nom, d’arrels gregues, fou el nom de...
23/09/2026

Avui és Santa Policena, màrtir cristiana d’origen hispà que visqué al segle I dC.
El nom, d’arrels gregues, fou el nom de personatges mitològics i històrics.
Entre els primers trobam a la filla més jove de Príam i d’Hècuba. Com la majoria de les princeses de la casa reial t***ana sofrí un tràgic final després de la guerra. Molt recomanable al respecte és la novel•la “històrica” Las mil naves de N. Haymes (2022, Ed. Salamandra). En el cas de Policena de T***a, Neoptòlem la decapità sobre la tomba del seu pare: l’heroi Aquil•les.
Policena fou també el vertader nom de la mare d’Alexandre Magne, filla del rei de l’Epir Neoptòlem I. La casa reial de l’Epir deia descendir d’Aquil•les a través del seu fill Neòptolem. Policena canvia el seu nom a Mirtale en casar-se amb el rei Filip II de Macedònia (357 AC). Posteriorment, tornaria a canviar-lo a Olímpia (356 AC), nom pel que passà a la història i al final dels seus dies per Stratonice (317AC).
El redescobriment del món clàssic al Reanixament també tingué un vessant onomàstic. Noms masculins com Príam, Teseu i femenins com Ariadna, Fedra o Hipòlita entre d’altres, aparegueren a l'onomàstica mallorquina de finals del segle XV i principis del XVI. A tall d’exemple entre les Policena documentades gràcies als treballs de la Dra. Mª Barceló tenim:
- Policena, filla de Francesc Vilella i néta de Francesc Pardo, ambdós mercaders. Contracte matrimonial amb el mercader Gabriel Vidal (1468). Confiscació dels seus béns per part de la Inquisició (1489) i reconciliada, juntament amb el seu espòs (1490).
- Policena, filla del jurista Ferran Valentí. Va contraure matrimoni amb Miquel Bartomeu, ciutadà, fill de Joan i Elionor (1478).
- Policena, va contraure matrimoni amb Joan Sagarriga, doctor en arts i medicina (1505).
A principis del segle XVIII quan morí Policena Amengual (1 de febrer de 1711), a prop dels seixanta anys, devia ser un nom residual. En el detall de la seva partida de defunció podeu veure com estableix ser sepultada a la Seu, en el vas que té “concedit” el seu marit a la Capella de Sant Pere, i mentre aquest sia fet sia sepultada a la tomba del seu oncle, el Dr. Guixar, prevere o a la del seu fill.

Felicitats a les Policenes!!!

***a

AVUI VADE MANICULESVos heu demanat mai com es diuen aquestes mans amb el dit index estirat que surten als marges de les ...
15/09/2026

AVUI VADE MANICULES

Vos heu demanat mai com es diuen aquestes mans amb el dit index estirat que surten als marges de les partides sacramentals? Segur que n’heu vist alguna.

El seu nom es manícula, del llatí maniculum, que significa "mà petita (raó per la qual també podem emprar sa forma maneta). El seu objectiu clar: cridar l’atenció sobre un fragment determinat tal i com diu Arnall i Juan al El llibre manuscrit (2002), p 164 (1159)
A les imatges varis exemples de manícules de llibres de defuncions de la vila de Campanet (finals del segle XVII).

SANTORAL (III)Avui és Santa Praxedis, que per deformació esdevenir en la popular forma de Pixeris, patrona de Petra i pr...
21/07/2026

SANTORAL (III)

Avui és Santa Praxedis, que per deformació esdevenir en la popular forma de Pixeris, patrona de Petra i primera patrona del regne de Mallorca als segles XIX-XVI.

Segons la tradició les seves relíquies arribaren a Mallorca, l’any 1342, en època de Jaume III (1324 – 1343/49) i foren traslladades a la capella de Santa Anna (ubicada al Palau de L'Almudaina).

Malgrat aquesta tradició, les primeres notícies correspon al regnat de l’usupardor Pere IV. A principis de l’any 1350 s’envià una caixa-reliquiari per guardar les seves restes: «Una caxa bella de crestall en la qual volem que sian meses les osses d'un cors sant d'una verge, que són en la capella del nostre castell de Mallorca». Del 1359, és la primera referència explícita de la Festa de Santa Praxedis.

Praxedis es convertí en un nom de dona ben freqüent en l’antroponímia femenina de Mallorca en els anys de la t**dor medieval i, el documentam, en més o menys frequència fins principis del segle XIX.

Durant la baixa edat mitjana, la intervenció de la santa era implorada davant les epidèmies de pesta i també per manca de pluja i les seves restes eren tretes en processó. A partir de la segona meitat del XVII el seu culte comença a decaure. Decadència encara més palpable al segle XVIII, fins què finalment al segle XIX, concretament l’any 1831, el Cabildo Catedralici va suspendre definitivament la processó de la santa al•ludint que l'Ajuntament de Palma havia deixat de contribuir amb les seves despeses.

El culte a Santa Praxedis fou molt important també entre el gremi de peraires i s’estengué a altres indrets de l’illa, entre elles: Petra. El 1563 una de les sis capelles de la parròquia de dita vila ja era a sota l’advocació de la santa Praxedis i l’any 1643, concretament el 6 de setembre, es trià a la Santa com a Patrona.

En l’actualitat, l’antropònim gairebé ha desaparegut a Mallorca. Segons l’INE en el cas de les dones, es un nom que només es conserva als termes de Palma (0’06‰) i de Llucmajor (0’35 ‰), en dones d’una edad mitja superior als 72’4 anys.

Molts d'anys a totes les Praxedis i bones festes a Petra!!!

El vaciado de los libros de defunciones nunca es grata. Aquí os dejo un registro de una defunción acaecida por rabia en ...
12/06/2026

El vaciado de los libros de defunciones nunca es grata. Aquí os dejo un registro de una defunción acaecida por rabia en el año 1914 en Alaró:

“falleció el mismo día de hidrofobia ocasionada por la mordedura de un perro pequeño en el labio inferior, permaneciendo incubada casi un mes. Causó espanto en toda la población, muriendo desesperado y sin sacramentos, en pleno juicio y conocimiento de la enfermedad, sin que la ciencia médica, pudiera nada contra semejante mal, de que doy fé”.

Más de 100 años después su lectura aún estremece.

https://totib3.org/radio/entreavuiidema/e20260318220401Per si no la vareu poder escoltar, aquí vos deix el link del prog...
19/03/2026

https://totib3.org/radio/entreavuiidema/e20260318220401

Per si no la vareu poder escoltar, aquí vos deix el link del programa.

Gràcies a n'Araceli Bosch per s'invitació i s'entrevista. Tot un plaer.
-----------------------------------------------------------------------
Per si no la pudisteis escuchar aquí os dejo el link del programa.

Gracias a Araceli Bosch por la invitación y la entrevista. Todo un placer.

T2026 - Capítol 20260318220401 a la carta del programa Entre avui i demà als servei de contingut a la carta d'IB3

18/03/2026

Avui vespre participam a "Entre avui i demà", un programa d'IB3 Ràdio conduït per Araceli Bosch, que s'emet de 22:00 a 23:00.

Vós convit a escoltar-lo!!

-------------------------------------------------------------------------

Ésta noche participamos en "Entre avui idemà", un programa de IB3 conducido por Araceli Bosch, que se emite de 22:00 a 23:00.

¡¡Os invito a escucharlo!!

́a

CUANDO MALLORCA FUE IRLANDESAHoy es San Patricio, patrón de irlanda. San Patricio en cuya biografía se mezclan realidad ...
17/03/2026

CUANDO MALLORCA FUE IRLANDESA

Hoy es San Patricio, patrón de irlanda. San Patricio en cuya biografía se mezclan realidad y fantasía, fue misionero que introdujo el cristianismo a Irlanda en el siglo V.

Aunque la celebración se originó en Irlanda hoy en día la misma se ha extendido a casi todo el mundo, principalmente, a las ciudades con grandes comunidades irlandesas, que organizan desfiles masivos y eventos especiales.

A modo de ejemplo podemos referir en Argentina, las ciudades de Buenos Aires, Córdoba y Rosario; en España, podemos referir a Madrid y La Coruña y en Estados Unidos las de Boston, Nueva York y Chicago, en donde tiñe el río homónimo de verde para la ocasión (recordemos cómo el hecho es referido en la película El Fugitivo del 2001, protagonizada por Harrison Ford).

Pero hubo una época en que encontrar los típicos apellidos irlandeses como O’Donell, O’Mahony, O’Sullivan o O’Ryan, entre de otros, era para los mallorquines e ibicencos del XVIII el pan nuestro de cada día.

En 1726, un irlandés católico llamado Patrick Lawless, natural de Kilkenny y cuyo nombre se castellanizo como Patricio Laules, fue nombrado Capitán General de Mallorca e Ibiza. En Menorca fue coetáneo otro irlandés, en éste caso de confesión anglicana: Richard Kane. Laules llegó a la isla acompañado de sus criados irlandeses: Diego Heli Born y Jaime Falon. Permaneció en el cargo hasta su fallecimiento, acaecido en Palma el 19 de marzo de 1739. Sepultado en la Capilla de San Benito de La Catedral. Su lápida, casi ilegible, nos recuerda la presencia (casi olvidada) de éste personaje con una vida de novela.

Prisionero en la Batalla de Aughrim (1691), donde los irlandeses católicos partidarios del destronado Jacobo II fueron estrepitosamente derrotados, derrota que significó el fin de la causa jacobita. Pasó posteriormente a Francia a servir en unos de los regimientos irlandeses levantados por el referido Jacobo II y, posteriormente, ya a principios del XVIII a España en el contexto de la Guerra de Sucesión. Fue embajador en Inglaterra (donde representó los intereses del pretendiente Jacobo III ante su medio hermana la reina Ana I), en Francia (donde el famoso pintor Rigaud le hizo un retrato en 1721, hoy perdido), Suecia y en la Rusia de Pedro I el Grande antes de pasar a Mallorca.

Durante su mando llegaron los primeros regimientos irlandeses destinados a la isla. La historia de estas unidades militares al servicio de España también es fascinante. El primero del que tenemos constancia, en 1722, es el de dragones de Edimburgo (antes conocido como Mahony), en 1730 documentamos al de Limerick y en 1733 llegaron los de Irlanda y Waterford que se integraron en uno con el nombre del primero. En 1748 además del de Irlanda se encontraba en la isla el de Hibernia. Estos regimientos repartían destacamentos en diferentes lugares de la isla, Alcudia, Capdepera, Pollença, etc y en Ibiza para su defensa. Alguno de sus mandos, como el caso de Juan de Rian, ayudante del de Irlanda se retiro en Palma en 1765. Hijo de uno de éstos regimientos fue Jaime Butler, nacido en Palma hacia 1730, qué fue gobernador de la plaza de Alcudia (1791 – 1802). El pintor mallorquín Juan O’Neill Rossinyol (1828 – 1907) fue hijo de unos de éstos oficiales destinados en la isla.

Curiosamente la autora Emily Lawless (de los barones Cloncurry), que descendía de una rama lateral de los Lawless, publicó el libro de poemas With the Wild Geese (1902). Algunos de ellos estaban dedicados a los Na Géanna Fiáine, nombre dado a los soldados irlandeses que dejaron Irlanda y pasaron a Francia con Patrick Sarsfield. Posteriormente éste nombre se aplico a todos los irlandeses que sirvieron en el extranjero, no sólo Francia sino también España, Austria o Rusia.

¡¡Feliz día a todos los patricios y patricias!!

̀ria ́a

GENEALOGIC TOURÉste viernes y sábado, 13 y 14 de marzo respectivamente, se celebrarán las VII Jornadas de Estudios local...
12/03/2026

GENEALOGIC TOUR

Éste viernes y sábado, 13 y 14 de marzo respectivamente, se celebrarán las VII Jornadas de Estudios locales de Felanitx. Es un honor participar en las mismas a través de una comunicación sobre el militar Miguel Juan de Padrines (1716-87), teniente de dragones y gobernador de Sóller (1764-74) y de su hijo, también llamado Miguel (1754-1837), notario de Felanitx entre 1784-1836.
Iniciamos con la participación en dichas jornadas un tour de comunicaciones y conferencias, a ésta seguirán:

V Jornadas de Estudios Locales de Son Servera (10-11 de abril de 2026.), con una comunicación titulada “Els Nebots: una nissaga de metges (segles XVIII-XIX) [Los Nebot: una estirpe de médicos (siglos XVIII-XIX)].

XIV Jornadas de Estudios Locales de Manacor (8-9 mayo de 2026), con la comunicación titulada “El llinatge Pont-Sunyer: origen, aliances matrimonials i evolució històrica (s. XVI-XIX)” [El linaje Pont-Suñer: origen, alianzas matrimoniales y evolución histórica (s. XVI-XIX)].

̀ria ́a

¡¡Ya tenemos web!!https://www.estudiosgenealogicos.es/Me encanta que algo tan representativo de la isla, como un almendr...
28/01/2026

¡¡Ya tenemos web!!
https://www.estudiosgenealogicos.es/

Me encanta que algo tan representativo de la isla, como un almendro, cuyos colores son los de nuestro logo sea el motivo de la portada.

Aprovechando la buenanueva os dejo nuestos perfiles profesionales tanto en facebook como en instagram.

https://www.facebook.com/EstudisGenealogics
https://www.instagram.com/estudisgenealogics/

Gracias a los que nos siguen y nos apoyan, y os animamos al resto a hacer los mismo.

Gracias y un saludo.

69 Followers, 2 Following, 9 Posts - See Instagram photos and videos from Tomeu Caimari ()

Dirección

Porto Colom
07670

Horario de apertura

Lunes 09:00 - 17:00
Martes 09:00 - 17:00
Miércoles 09:00 - 17:00
Jueves 09:00 - 17:00
Viernes 09:00 - 17:00
Sábado 09:00 - 13:00

Teléfono

+34617025585

Notificaciones

Sea el primero en enterarse: le enviaremos un correo electrónico cuando Estudios Genealógicos / Estudis Genealògics publique novedades y promociones. Su dirección de correo electrónico no se utilizará para ningún otro fin y puede darse de baja en cualquier momento.

Atajos

Compartir

Categoría

Empresas cercanos