Aeso Projecte de Recerca Arqueològica

Aeso Projecte de Recerca Arqueològica Projecte d'investigació de la ciutat romana d'Aeso (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà) i del seu territori

Bona tarda, aquí hi teniu un breu vídeo del TN Comarques  sobre el que ha donat de sí la darrera intervenció a la murall...
05/11/2019

Bona tarda, aquí hi teniu un breu vídeo del TN Comarques sobre el que ha donat de sí la darrera intervenció a la muralla romana d'Aeso

Seria més gran que la de Lleida o Guissona, tant en extensió com en altura

Seguim!
04/11/2019

Seguim!

Descobreixen a Isona una de les portes de la ciutat romana que converteix la seva muralla en la més gran de Ponent Redacció 324 Descobreixen a Isona una de les portes de la ciutat romana que converteix la seva muralla en la més gran de Ponent 04/11/2019 - 13.35 Actualitzat 04/11/2019 - 13.32 Pla ...

Bon dia!
04/11/2019

Bon dia!

S'han documentat fases d'ocupació que van des del segle I aC als segles II dC ACN Isona i Conca Dellà.-Una setmana d'excavació ha estat suficient per...

Bon dia, obrim aquest segon post amb la imatge que tancava el primer, el conjunt de jaciments format per Aeso (la ciutat...
02/11/2019

Bon dia, obrim aquest segon post amb la imatge que tancava el primer, el conjunt de jaciments format per Aeso (la ciutat), el Serrat dels Espinyers (zona d’emmagatzematge i campament militar) i Llorís (la vil·la). Avui ens centrarem precisament en la Vil·la romana de Llorís.
La segona imatge és una ampliació de l’ortofotomapa de l’ICGC de l’any 2005. Veureu que al gran terreny que té una vora ondulada al sud (definida pel curs del Barranc de la Colomera) hi ha un rectangle de color més fosc i, just per sobre seu, unes línies paral·leles també més fosques. L’explicació la trobareu a la següent imatge.
L’any 2001, l’adequació del nou traçat de la carretera C-1412b va comportar una intervenció arqueològica a la Vil·la romana de Llorís, dirigida per l’arqueòloga Conxi Rodríguez. A la part sud del jaciment (aquell rectangle més fosc que vèiem) es va excavar el nivell superficial fins trobar tot d’estructures. Just al nord, s’hi van obrir vàries de rases de sondatge que van detectar alguns murs més.
El nostre projecte de recerca té entre els seus objectius conèixer millor la Vil·la romana de Llorís. El mes de setembre passat hi hem dut a terme una primera intervenció, dirigida pels membres de l’equip Miquel Àngel Cau, Cati Mas i Roger Sala. El plantejament era emprar-hi mètodes de detecció basats en la lectura del comportament diferenciat del terreny davant uns estímuls donats. És a dir, que el terreny “fa rebotar” una resposta diferent depenent de si es tracta de terra no alterada o bé hi ha retalls, farciments o restes de construccions. En concret, es va optar pel georàdar i per la prospecció magnètica. Tot i que els resultats encara s’han d’acabar d’analitzar, la darrera imatge mostra aquestes anomalies sota el terreny, que marquen alineacions semblants a les ja conegudes a la vil·la.
Si més no, ara per ara podem afirmar que la vil·la ha més que duplicat la seva extensió, arribant a depassar una hectàrea. L'any vinent hi durem a terme les primeres excavacions en gairebé 20 anys.

Hola! Aquesta pàgina és la del Projecte de Recerca Arqueològica de la ciutat romana d'Aeso, l'actual Isona (Isona i Conc...
23/10/2019

Hola!

Aquesta pàgina és la del Projecte de Recerca Arqueològica de la ciutat romana d'Aeso, l'actual Isona (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà). Per qui no la conegui, Isona és la ciutat que ocupa el lloc central de la 1a foto. Al mateix lloc, una petita serra allargada envoltada d'una conca agrícola, s'hi va aixecar una ciutat ibera (anomenada Eso) i, ja al segle I aC, s'hi va fundar la ciutat romana d'Aeso. Després de diverses fases d'expansió i empetitiment, el resultat que tenim ara és el d'una població moderna mig superposada a la ciutat antiga. Però què en trobarem, de la ciutat antiga?

La primera presa de contacte la farem a l'edifici de la 2a fotografia: el Museu de la Conca Dellà. El Museu exposa restes molt interessants dels dinosaures localitzats al municipi (n'és un dels llocs més rellevants de Catalunya), però el primer que trobem al passar la porta del museu és l'altar d'un temple romà (3a foto). Ja a la primera planta del Museu hi trobem no només objectes de ceràmica recuperats gràcies a les excavacions del grup PRAMA de les dècades dels anys '80 i '90, sinó també un dels trets distintius de la ciutat romana d'Aeso: epigrafia. En total, es coneixen una quarantena d'inscripcions llatines d'Aeso, un nombre extraordinàriament alt, que ens parlen especialment de la seva classe dirigent durant el segle II dC. A la 4a foto hi veiem, per exemple, la làpida de Pòrcia Càtula. Però és tan gran la quantitat d'inscripcions (i sobre blocs de pedra tan ben treballats) que ja fa segles que han estat recuperades i de vegades integrades en construccions, com ara la de la 5a foto: es tracta del pedestal d'una escultura que havia estat al fòrum de la ciutat, dedicada al jove Calpurnià, i que ara forma part de l'església gòtica d'Isona. La inscripció més coneguda d'Isona, però, es troba a la seu de Barcelona del Museu d'Arqueologia de Catalunya (la veureu a la 6a foto, corresponent al muntatge de l'exposició de la que forma part actualment). És també un pedestal, dedicat a Luci Emili Patern, un militar de dilatada carrera com a centurió a les legions d'arreu de l'Imperi i a la Guàrdia Pretoriana, amb la que acompanyà a l'emperador Trajà en la conquesta de la Dàcia i Mesopotàmia.

Aquestes troballes que hem anat esmentant ens evoquen una societat dinàmica i molt connectada amb tot l'àmbit romà, però fins ara us podríem donar la sensació equívoca que, amb el que menys connecten, és amb la Isona actual. On podem veure restes romanes sobre el terreny?

Al Camí de la Torreta, les excavacions dels '80 i '90 van posar al descobert un tram de 60 m de la base d'una muralla romana (7a foto) i de les cases que s'hi adossaven per l'interior. Aquesta muralla data del moment fundacional, la dècada dels '80 aC, amb algunes modificacions posteriors (com la torre que es veu en primer terme). En el moment de màxim esplendor (segle II dC) la ciutat va arribar a desbordar les muralles, expandint-se pels vessants del sud. La 8a imatge, obra del dibuixant Iñaki Diéguez Uribeondo, representa aquest moment.

Les excavacions esmentades, més algunes intervencions preventives ja al segle XXI, han permès conèixer que la ciutat és un complex que va més enllà del nucli emmurallat. A la 9a imatge, la darrera, hi reconeixereu la forma allargada de la ciutat. Una mica més a l'oest hi ha el Serrat dels Espinyers, on s'hi va excavar un camp de sitges d'època ibèrica, traces d'un possible campament militar romà i magatzems d'època imperial. La Vil·la de Llorís, en canvi, és una gran casa de camp amb zones residencials i zones de producció, que també va donar resultats molt interessants en una primera intervenció.

Sabem força coses d'aquest conjunt patrimonial, però també ens suggereix moltes preguntes: com era l'urbanisme de la ciutat? Com explotava el territori del seu voltant? Com va viure la Vil·la de Llorís els moments d'esplendor i decadència de la ciutat? Aquests i altres són els estímuls que ens han portat a plantejar el projecte de recerca actual, del que just enguany hem començat a fer les primeres accions, i de les que anirem informant per aquí.

Gràcies per seguir-nos per aquest canal, esperem que la informació que hi trobareu a partir d'ara sigui del vostre interès. Si és així, agrairem molt que convideu les vostres amistats a seguir-nos!

Dirección

Isona

Página web

Notificaciones

Sé el primero en enterarse y déjanos enviarle un correo electrónico cuando Aeso Projecte de Recerca Arqueològica publique noticias y promociones. Su dirección de correo electrónico no se utilizará para ningún otro fin, y puede darse de baja en cualquier momento.

Contacto La Empresa

Enviar un mensaje a Aeso Projecte de Recerca Arqueològica:

Compartir