11/02/2026
Bernat Amer, carrer de
-----------------------------
El 1901 el pla de reforma i eixample de Palma dissenyat per l'enginyer Bernat Calvet, desenvolupat després de l'autorització del ministeri de la guerra, que va aprovar l'enderrocament de les muralles i l'eliminació de la zona d'exclusió dels terrenys que circumval•laven les muralles, les anomenades “zones conflictives”, permetria el naixement d'aquest carrer.
Al Camp d'en Serralta se li van incorporar els terrenys del Camp d'en Barceló i tots els adjacents a ell, zones conflictives pertanyents al perímetre defensiu del Hornabeque.
Gaspar Bennazar arquitecte municipal, dirigia els treballs de demolició del fortí artillat del Hornabeque i alhora la construcció dels ponts voltants dissenyats per ell, que van rebre el nom dels antics baluards d'en Moranta i d'en Sitjar també anomenat aquest últim del “Fortín”.
L'epidèmia mundial de la “gripe española” més la suma per la manca d'equips i maquinària, va fer que aquesta segona fase d'ampliació del Camp d'en Serralta no finalitzés fins ben entrat l'any 1919,a partir d'aquell moment el carrer s'identificaria amb el número 35, i s'estendria des del camí de la Ronda de Ponent (av. de l'Argentina) fins al “carrer de Miquel dels Sants Oliver”.
El seu nom arribaria en moments tristos, durant la guerra del Rif i la dictadura de Miguel Primo de Rivera, quan el dia 20 d'abril de 1924 el consistori municipal d'Alfredo Llompart i Julián li atorgaria el nom de “calle de Bernardo Amer”, dedicat al senador Bernat Amer i Pons (Palma 1853-1921) mort uns pocs anys abans.
Fou un dels principals dirigents del Partit Liberal a Mallorca, president de la Societat d'auxili mutu “La Protectora”, president del consell balear d'agricultura, indústria i comerç de Balears, elegit diputat al Congrés per la circumscripció de Palma a les eleccions generals de 1905. Ocuparia el càrrec de governador civil de Canàries (1901), Tarragona (1901-1902) i Girona (1905). El 1919 va col•laborar amb Alexandre Rosselló i Joan March per enfrontar-se als conservadors d'Antonio Maura. Va ser senador entre 1916 i 1921, any de la seva mort.
Tristament la dictadura franquista marcaria noves pautes de creixement per Palma, aquestes quedarien reflectides amb l'aprovació per part del consistori i la governació del projecte presentat per l'arquitecte i urbanista Gabriel Alomar, aprovat el 12 de febrer de 1943, seria conegut oficialment com “Plan de Ordenación Urbanística de Palma de Mallorca”, en el nou ordre s'escindirien part d'aquests terrenys per crear un nou barri anomenat “El Fortín”, des d'aquella data el carrer Rafael Rodríguez Méndez dividiria els dos barris.
Dins la zona del Camp d'en Serralta el carrer arribaria a col•lindar prop del camí de la Ronda de Ponent amb la fàbrica de gomes i amiants de “Medina Hermanos”. Actualment segueixen establerts en ella, una de les peixateries més antigues de la ciutat “Pescados Miró”, igual que té el seu taller una de les sagues d'artesans i mestres vidriers “Cristaleria Artísticas Fiol”, distingit per la ciutat com “negoci emblemàtic”.
En el passat als baixos del número 6 va existir una petita fàbrica de begudes gasoses i de sifons.
…………………………………………………….
Bernat Amer, carrer de
-----------------------------
En 1901 el plan de reforma y ensanche de Palma diseñado por el ingeniero Bernat Calvet, , desarrollado tras la autorización del ministerio de la guerra, que aprobó el derribo de las murallas y la eliminación de la zona de exclusión de los terrenos que circunvalaban las murallas, las llamada “zonas conflictivas”, permitiría el nacimiento de esta calle.
Al Camp d’en Serralta se le incorporaron los terrenos del “Camp d’en Barceló” y todos los adyacentes a él, zonas conflictivas pertenecientes al perímetro defensivo del Hornabeque.
Gaspar Bennazar arquitecto municipal, dirigía los trabajos de demolición del fortín artillado del Hornabeque y al mismo tiempo la construcción de los puentes aledaños diseñados por él, que recibieron el nombre de los antiguos baluartes “d’en Moranta” y “d’en Sitjar” también llamado este último del Fortín.
La epidemia mundial de la “gripe española” más la suma por la carencia de equipos y maquinaria, hizo que esta segunda fase de ampliación del Camp d’en Serralta no finalizara hasta bien entrado el año 1919, a partir de ese momento la calle se identificaría con el número 35, y se extendería desde el camino de la Ronda de Poniente (avda. de la Argentina) hasta el “carrer de Miquel dels Sants Oliver”.
Su nombre llegaría en tristes momentos, durante la guerra del Rif y la dictadura de Miguel Primo de Rivera, cuando el día 20 de abril de 1924 el consistorio municipal de Alfredo Llompart i Julián le otorgaría el nombre de “calle de Bernardo Amer”, dedicada al senador Bernat Amer i Pons (Palma 1853-1921) fallecido unos pocos años antes.
Fue uno de los principales dirigentes del Partido Liberal en Mallorca, presidente de la Sociedad de socorro mutuo “La Protectora”, presidente del consejo balear de agricultura, industria y comercio de Baleares, elegido diputado al Congreso por la circunscripción de Palma en las elecciones generales de 1905. Ocuparía el cargo de gobernador civil de Canarias (1901), Tarragona (1901-1902) y Girona (1905). En 1919 colaboró con Alexandre Rosselló y Joan March para enfrentarse a los conservadores de Antonio Maura. Fue senador entre 1916 y 1921, año de su muerte.
Tristemente la dictadura franquista marcaría nuevas pautas de crecimiento para Palma, estas quedarían reflejadas con la aprobación por parte del consistorio y gobernación del proyecto presentado por el arquitecto y urbanista Gabriel Alomar, aprobado el 12 de febrero de 1943 seria conocido oficialmente como Plan de Ordenación Urbanística de Palma de Mallorca, en el nuevo orden se escindirían parte de estos terrenos para crear un nuevo barrio denominado “El Fortín”, desde esa fecha la calle Rafael Rodríguez Méndez dividiría los dos barrios.
Dentro de la zona del Camp d’en Serralta la calle llegaría a colindar cerca del camino de la Ronda de Poniente con la fábrica de gomas y amiantos de “Medina Hermanos”. Actualmente siguen establecidos en ella, una de las pescaderías más antiguas de la ciudad “Pescados Miró”, al igual que tiene su taller una de las sagas de artesanos y maestros vidrieros “Cristalería Artísticas Fiol”, distinguido por la ciudad como “negocio emblemático”.
En el pasado en los bajos del número 6 existió una pequeña fábrica de bebidas gaseosas y de sifones.