C A L M M . Àlex Estebanell

29/08/2026

«Una vegada hi havia un home tan pobre, tan pobre, que només tenia diners.»
Fa deu anys, al poble d’Iwol, al país Bassari del Senegal, vaig tenir el privilegi d’assistir a una lliçó que encara avui m’acompanya.

Sota un cel ple d’estrelles, en un temple sense parets ni sostre, el mestre Keita Kondé es disposava a transmetre als joves del poble una saviesa que no figurava en cap llibre. Una saviesa que passava de mestre a deixeble, de cor a cor.

Aquella nit vaig comprendre que existeixen altres maneres de veure, d’aprendre i de ser ric. Que podem posseir moltes coses i, tanmateix, haver perdut el contacte amb el que és essencial.

Aquesta setmana, a CALMM:
«El conte de l’home ric i el temple sense sostre».
Una història real sobre la pobresa, la saviesa i les portes de la percepció.

🔗 https://www.calmm.cat/post/el-conte-de-l-home-ric-i-el-temple-sense-sostre?utm_campaign=502751b2-27eb-4e8c-8c6a-7bd59d9aeed8&utm_source=so&utm_medium=mail

.cat

22/08/2026

La IA no pensa.

Calcula, prediu, encadena paraules amb una traça que impressiona. Però no dubta, no s'atura davant d'una idea per veure com ressona, no canvia quan una pregunta la travessa de debò. Nosaltres sí.

El risc, doncs, no és que la màquina pensi per nosaltres. És que, a poc a poc, deixem de fer-ho: que ens quedem amb la primera resposta perquè és còmoda, que confonguem tenir informació amb haver-hi pensat.

Pensar demana temps, silenci i una certa incomoditat. I continua sent nostre.

Quan va ser l'última vegada que et vas aturar a pensar de veritat, sense pressa per arribar a cap conclusió? 🌿

https://www.calmm.cat/post/la-ia-no-pensa-el-problema-%C3%A9s-si-deixarem-de-pensar-nosaltres


.cat ·ligènciaartificial

15/08/2026

Charlie Munger no va ser només un dels grans inversors del nostre temps. Va ser, sobretot, un pensador extraordinàriament lúcid sobre la vida, el coneixement i la manera com prenem decisions.

Durant molts anys, les seves idees m’han acompanyat com una mena de mentor intel·lectual: aprendre constantment, mirar la realitat sense autoenganys, desconfiar de les ideologies rígides, pensar des de disciplines diferents i construir bons models mentals per entendre millor el món.

Aquesta setmana, a CALMM, li dedico una publicació molt especial:

Charlie Munger: 25 lliçons per pensar millor i viure amb saviesa.

No és una publicació sobre inversió. És una invitació a cultivar curiositat, criteri, humilitat intel·lectual i una manera més conscient de viure.

Potser una de les seves idees més poderoses és també una de les més senzilles: abans de preguntar-nos què volem aconseguir, hauríem de preguntar-nos en qui ens hem de convertir per merèixer-ho.

👉 Nova publicació disponible a calmm.cat

.cat

08/08/2026

Quan algú que estimem mor, la pregunta apareix gairebé inevitablement: on ha anat?
La ment busca una resposta entre el no-res, la continuïtat, la immensitat i allò que no sabem anomenar. Però potser morir no és desaparèixer del tot, sinó deixar de ser aquesta forma concreta que, durant un temps, ha tingut un nom, una història i una veu.
El cos es dissol, però els seus àtoms continuen viatjant. Tornen a l’aire, a la terra, a l’aigua i a altres formes de vida. I potser allò que som en el fons tampoc no es limita completament a la identitat que hem construït.
No sabem què passa quan morim. Però contemplar-ho ens pot ajudar a viure d’una altra manera: amb més presència, més tendresa i una consciència més profunda del valor irrepetible de cada instant.
I si morir no fos desaparèixer, sinó tornar a formar part de la immensitat?
Nova publicació a calmm.cat

https://www.calmm.cat/post/qu%C3%A8-passa-quan-morim

Veure menys

05/08/2026

Quan algú que estimem mor, la pregunta apareix gairebé inevitablement: on ha anat?
La ment busca una resposta entre el no-res, la continuïtat, la immensitat i allò que no sabem anomenar. Però potser morir no és desaparèixer del tot, sinó deixar de ser aquesta forma concreta que, durant un temps, ha tingut un nom, una història i una veu.

El cos es dissol, però els seus àtoms continuen viatjant. Tornen a l’aire, a la terra, a l’aigua i a altres formes de vida. I potser allò que som en el fons tampoc no es limita completament a la identitat que hem construït.

No sabem què passa quan morim. Però contemplar-ho ens pot ajudar a viure d’una altra manera: amb més presència, més tendresa i una consciència més profunda del valor irrepetible de cada instant.

I si morir no fos desaparèixer, sinó tornar a formar part de la immensitat?

Nova publicació a calmm.cat

https://www.calmm.cat/post/qu%C3%A8-passa-quan-morim

01/08/2026

Hi ha moments en què deixem de poder controlar el que passa.

Perdem seguretats, plans, expectatives, imatges de nosaltres mateixos. I aleshores apareix una pregunta més profunda.

No què espero jo de la vida, sinó què m’està demanant ara la vida a mi.

Aquesta va ser una de les grans intuïcions de Viktor Frankl: el sentit no sempre arriba com una resposta abstracta o definitiva. Sovint apareix com una responsabilitat concreta. Una persona. Una tasca. Una actitud. Una manera de respondre davant d’allò que no hem triat.

Potser viure amb sentit no és trobar una explicació per a tot, sinó assumir amb dignitat la resposta que només nosaltres podem donar.

Què et demana avui la vida que només tu pots respondre?

Aquesta setmana, nova publicació a CALMM sobre L’home a la recerca de sentit, de Viktor Frankl.

https://www.calmm.cat/post/10-temes-amb-prop%C3%B2sit-i-25-cites-principals-de-l-home-a-la-recerca-de-sentit-de-viktor-frankl

25/07/2026

La teoria dels quatre cremadors: definint els teus rols i prioritats a la vida
Família, amistats, salut i feina.
La teoria dels quatre cremadors parteix d’una idea tan simple com incòmoda: la nostra energia és limitada i no podem mantenir totes les àrees de la vida funcionant al màxim de manera indefinida.
Per aconseguir un gran èxit, diu la teoria, potser cal apagar un o dos cremadors. Però aquesta és realment l’única manera de viure? O podem entendre l’equilibri d’una forma més flexible, acceptant que la vida avança per temporades i que les prioritats canvien?
En l’article d’aquesta setmana reflexiono sobre els rols que assumim, les renúncies que implica cada elecció i la possibilitat d’un cinquè cremador: el propòsit que dona sentit i coherència a tots els altres.
Perquè potser una vida equilibrada no consisteix a mantenir-ho tot encès al màxim, sinó a decidir conscientment què alimentem en cada etapa.

https://www.calmm.cat/post/la-teoria-dels-quatre-cremadors-qu%C3%A8-decideixes-alimentar-amb-el-teu-temps-i-energia

23/07/2026

No podem mantenir tots els cremadors al màxim, tot el temps.
Família, amistats, salut i feina competeixen sovint per una energia que és limitada. La qüestió no és tant aconseguir un equilibri perfecte, sinó decidir amb consciència què necessita més atenció en cada etapa de la vida.
Triar també implica renunciar. Però renunciar no sempre és perdre: de vegades és la manera més honesta de protegir allò que realment importa.
Quin cremador necessita avui més presència per part teva?

https://www.calmm.cat/post/la-teoria-dels-quatre-cremadors-qu%C3%A8-decideixes-alimentar-amb-el-teu-temps-i-energia
— CALMM
L’art de viure amb consciència

La teoria dels quatre cremadors planteja una pregunta incòmoda però essencial: és possible mantenir en equilibri la feina, la salut, les relacions i la vida personal alhora? Aquesta reflexió sobre prioritats, límits i consciència explora com decidim on posem la nostra energia en cada etapa de ...